Aquest document és una síntesi de l’informe que ha elaborat una comissió d’expresidents d’Escoltes de Menorca sobre el tema de l’acampada, i el que pretén és donar una resposta a aquestes dues qüestions: on poden acampar els agrupaments escoltes a Menorca i què cal per fer-ho?
Per entendre les respostes i els suggeriments que proposarem per a l’acampada, hem de valorar cada possible lloc o l’espai físic concret de Menorca des de dues perspectives: la primera, saber qui és el propietari dels terrenys i, segona, conèixer les diverses normatives que poden afectar o condicionar el desenvolupament d’aquesta activitat en aquest espai concret.
Prèviament, però, és important explicar que entenem per acampada, concepte que es defineix dins l’àmbit del temps lliure combinant el Decret 18/2011, dels principis generals que regeixen les activitats de temps lliure infantils i juvenils, i les mesures provisionals del CIM en relació amb les activitats de temps lliure infantil i juvenil que es vulguin desenvolupar a Menorca, de l’any 2008:
“S’entén per acampada l’activitat que es fa a l’aire lliure i amb tendes de campanya o similars per passar-hi la nit, en zones condicionades per a campaments o en qualsevol altre terreny”.
Per a Escoltes de Menorca, per evitar malentesos amb altres normatives, quan parlem “d’acampada” sempre l’entendrem acompanyada de l’adjectiu “educativa”, com ve enunciat en el Pla territorial insular del CIM de l’any 2003.
Fins aquí el que tenim és que l’acampada educativa és una activitat de temps de lleure, per a infants i joves, que té lloc a l’aire lliure, on es passa la nit, i que es desenvolupa en un espai o terreny determinat.
Ara anem a veure el tema dels espais, que s’han d’analitzar des d’un triple vessant: l’àmbit del lleure, del territori i del medi ambient.
Àmbit de les activitats de lleure
Començarem indicant, a escala general, que la normativa de temps lliure ens diu que per poder realitzar l’activitat d’acampada educativa hem de presentar una declaració responsable al CIM on manifestem que: disposam de tota una documentació (que inclou diverses autoritzacions o permisos), complim les diverses normes de caràcter sanitari, aspectes que es demanen a l’equip dirigent, i que el terreny escollit compleix en l’aspecte d’ordenació del territori les limitacions per a la pràctica d’activitats de temps lliure següents (art. 11.3. del Decret 18/2011):
“(…), no es poden dur a terme activitats de temps lliure infantils o juvenils:
a) En terrenys situats a (…) zones susceptibles de ser inundades (…).
b) En un radi inferior a 150 metres dels llocs de captació d’aigua potable per al proveïment de poblacions.
c) A menys de 500 metres de monuments o conjunts històrics o artístics declarats legalment.
e) (…) s’ha de respectar la servitud de trànsit i d’accés a la mar que estableix la Llei de costes.
f) A la platja.
g) En terrenys pels quals passen línies d’alta tensió.”
Àmbit del territori
El punt més important d’aquest apartat, i el primer punt clau per poder fer una acampada, és poder aconseguir el document del permís del propietari dels terrenys (document que necessitam per presentar la declaració responsable al CIM). Aquest aspecte és el primer que hem de considerar, ja que el 95 % del territori de Menorca està en mans de propietaris privats i seran aquests, gairebé sempre, els primers que ens hauran d’autoritzar. Pel que fa a la resta del territori, en tenen la titularitat diverses administracions públiques, que també analitzarem per si poden ser possibles llocs d’acampada.
El segon aspecte clau és que NO hi ha cap llei o normativa que prohibeixi l’acampada educativa a Menorca, fora dels límits que determinen el Reglament i la Llei estatal de Costes (així com les ordenances sobre l’ús i aprofitament de les platges de set dels municipis de Menorca). En tot cas, ens haurem d’ajustar al que disposi el pla especial de protecció (PEP) de cada àrea natural d’especial interès (ANEI) corresponent, i aquí és on hi ha el moll de l’os de la legislació del territori, ja que en els vint anys que fa des de la publicació de la Llei d’espais naturals (LEN), el 1991, tan sols s’han aprovat 5 PEP de les 18 ANEI que hi ha a Menorca (només un 27,77 %). A la resta d’àrees naturals, en no tenir un PEP aprovat, l’administració no ha definit on ubicar els espais d’acampada; és a dir, que a les 13 ANEI restants no és que estigui prohibida, sinó que no s’ha definit on ubicar aquestes àrees d’acampada i, per tant, cadascú pot interpretar-ho a la seva conveniència segons el que li interessi.
Les ANEI que tenen un PEP aprovat i publicat són:
- la Vall.
- dels Alocs a Fornells.
- de Binigaus a cala Mitjana.
- la costa Sud de Ciutadella.
- el Toro.
I en els seus PEP trobam definides unes unitats ambientals i paisatgístiques de conreus en pla, bosc i marina que presenten una capacitat d’acollida “alta”, i per tant seria una activitat “vocacional o propiciada”, per la qual cosa es preveu la possibilitat d’un espai per a àrea d’acampada en cadascuna d’elles.
Hem apuntat anteriorment els límits que té la Demarcació de Costes respecte a l’acampada, i aquests bàsicament són que considera qualsevol tipus de tendal, tenda, etc. com una instal•lació d’acampada, o com a campament si té altres serveis, i per tant, de manera general, en prohibeix la ubicació a la zona de domini públic.
Aclarim que la zona de domini públic és la primera franja de terreny que comprèn des de la línia del mar fins a les fites que la indiquen i que segueixen la línia de costa. L’amplada d’aquesta franja ve determinada per les característiques del terreny, la seva naturalesa o per la possibilitat d’inundació per la mar…. Després, terra endins, ve una zona de trànsit i finalment hi ha la zona de protecció, que ja és terreny rústic i per tant privat. Però el que és interessant d’aquest punt són les excepcions d’aquesta zona de protecció quan en alguns espais s’ha ampliat el domini públic per expropiació i s’han eliminat les zones de trànsit i protecció, que han passat a ser en aquests casos de titularitat de Costes. A Menorca, les zones de costa on s’ha ampliat el domini públic són actualment les següents:
- Son Olivaret Vell
- So na Parets – Son Vell
- Sa Marjal – cala en Turqueta
- Santa Anna – Na Vidaleta
- cala Mitjana – Trebalúger
- Cavalleria
- el Pilar (afegit a la zona més gran de la finca d’Alforí, de titularitat del Ministeri de Medi Ambient i gestió encomanada a Parcs Nacionals)
I és un punt interessant perquè hi ha la possibilitat de sol•licitar a la Demarcació de Costes, cada agrupament individualment o conjuntament com a associació, però sempre amb prou temps (en el període desembre-març, abans de la temporada estival), una autorització com a instal•lació temporal per posar un campament a alguna de les set zones de domini públic expropiades. Per sol•licitar-ho, s’ha de presentar tota una documentació (un projecte bàsic, un estudi econòmic i financer per indicar-ne els beneficis, que en el nostre cas serien de 0 €, una fiança del 2 % del valor de les instal•lacions, etc.).
L’últim punt important, per al públic en general, respecte a Costes és el tema de la pernoctació a les platges, ja que consideren que si no muntes cap mena de tendal, tenda, etc.., fent bivac per exemple, pots passar la nit a la zona de domini públic i, per tant, també a les platges. Aquest aspecte, però és contradictori a les ordenances de set municipis menorquins, que ho prohibeixen, en no interpretar de la mateixa manera els conceptes de pernoctar amb el d’acampar a les platges. Aquest aspecte, com a activitat de temps lliure, també es veu prohibit per la mateixa normativa sectorial (Decret 18/2011, art. 11.3.f), amb la qual cosa es deixa les marxes per etapes a l’aire o a la interpretació o exigència que cada administració en faci.
Àmbit del medi ambient
En aquest àmbit hem de tenir en compte el que seria el tercer punt clau, que és saber on es pot fer foc, aspecte detallat en el Decret 125/2007 que regula les normes per poder fer foc a les àrees forestals i que estableix el següent:
-NO es pot fer foc en terrenys forestals durant el període comprès entre l’1 de maig i el 15 d’octubre (període mínim indicat en el Decret però que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient pot ampliar si hi ha hagut absència de pluges al llarg de l’any). Només es pot fer foc amb autorització de la DG del Medi Natural en terrenys urbans i terrenys dedicats al cultiu agrícola. A l’hivern, també als terrenys forestals; però sempre amb autorització de la DG.
Així, tenim dos escenaris possibles si volem fer foc: els terrenys forestals i els terrenys no forestals (els dedicats al cultiu agrícola en actiu i el sòl urbà), i dues èpoques al llarg de l’any. La combinació de tot açò ens dóna la taula simplificada següent.
| TERRENY FORESTAL | TERRENY NO FORESTAL | |
|---|---|---|
| Època de perill (1/05 – 15/10) | PROHIBIT | AMB AUTORITZACIÓ |
| Resta de l’any | AMB AUTORITZACIÓ | NO NECESSITAM PERMÍS |
- Per poder fer qualsevol tipus de foc en un terreny a l’aire lliure (d’acord amb els escenaris de temps i tipus de terrenys del decret corresponent) hem de demanar una autorització i aportar informació detallada de l’activitat a la DG del Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic del Govern balear, document que hem de tenir a mà en el lloc on es produirà l’activitat per tal que ho pugui comprovar qualsevol agent de l’autoritat que es presenti al lloc i garantir-ne la validesa. Així mateix, abans de començar l’activitat, hem d’avisar al 112 de l’inici d’aquesta.
- Un altre punt que cal conèixer en relació amb autoritzacions per a l’acampada és que teòricament s’ha de demanar, també, a la DG del Medi Natural per qüestions de perill d’incendi, sense perjudici d’altres normatives, quan es tracti de terrenys que siguin de titularitat d’alguna administració pública; document que cap administració local o insular de Menorca ha demanat fins al dia d’avui.
Per acabar, afegirem dos aspectes sobre la temàtica del foc. Un és que totes les condicions i recomanacions anteriors fan referència sempre a quan es fa un foc en un terreny d’una zona forestal a l’aire lliure, no havent-hi problema quan el foc es fa dins una edificació ja existent tancada, s’entén que amb fogons (boers, casetes…).
I l’altre és que, segons la normativa vigent, també fa falta l’autorització de la Conselleria quan es vulgui fer foc amb petits focs de butà, com en el cas d’una marxa per etapes; però fer aquesta sol•licitud no resulta gens operatiu, ja que s’han d’adjuntar totes les dades i complir les recomanacions generals idicades cada vegada que es faci aquesta activitat.
Xemi Bosch (Coord. informe)
Es Mercadal, 25 de novembre de 2011
